Resultats de la cerca frase exacta: 229
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
agafar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar, fer-se seu (quelcom) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no se'n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s'ho, transportar-ho, per servir-se'n, per possessionar-se'n. Agafar la paella pel mànec. Agafar el bou per les banyes. Agafar algú pel [...]
agafar
|
|
2.
arpar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre, agafar, amb les arpes. Agafar violentament. Robar 1 i 2. Esgarrapar. [...]
|
|
3.
calapàndria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refredat fort. Agafar, arreplegar, una calapàndria. [...]
|
|
4.
enxarpar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar, especialment d'una manera violenta. [...]
|
|
5.
aparroquianar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar, adquirir, (algú) com a parroquià. No els interessava gens aparroquianar-se la noia. [...]
|
|
6.
enfredorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar fred. Agafar fred. S'enfredorirà de mala manera dormint a la serena. [...]
|
|
7.
esporuguir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar por (a algú). Agafar por. La llebre s'esporuguí davant dels gossos. [...]
|
|
8.
enneguitar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar neguit. [...]
|
|
9.
embarriolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb una barriola. [...]
|
|
10.
enforquillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb una forquilla. [...]
|
agafar
1 v. tr. [LC] Subjectar, fer-se seu (quelcom) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no se'n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s'ho, transportar-ho, per servir-se'n, per possessionar-se'n. Agafar la paella pel mànec. Agafar el bou per les banyes. Agafar algú pel coll, per la cintura, pels cabells. Agafar la forquilla amb la mà esquerra. Agafar amb les pinces, amb les tenalles. Agafar amb les dents. Agafar amb les potes, amb el bec, amb les urpes. Agafar tinta amb la ploma.
2 1 v. intr. pron. [LC] Fer amb quelcom, valent-se de la mà o d'alguna altra cosa, el mateix que per agafar-ho, a fi d'aguantar-se, d'evitar d'ésser emportat, de deturar-se. El corrent se l'emportava, però va poder-se agafar a una branca que penjava i salvar-se. Agafa't fort a la barana, que no caiguis. Lluitaren una estona estretament agafats l'un amb l'altre.
2 2 v. intr. pron. [LC] Aprofitar quelcom com a pretext o ocasió, valer-se d'algú per salvaguardar-se, per reeixir en una empresa. S'agafaran en això per no concedir-nos-ho. Agafa't per aquí, que no cauràs. Vaig agafar-me al comandant, i així ho vaig aconseguir.
2 3 v. intr. pron. [LC] Una cosa, enganxar-se a la superfície amb la qual està en contacte. L'arròs s'ha agafat; treu la cassola del foc.
3 1 v. tr. [LC] Posar en servei, en ús, en obra. Si plou agafarem els paraigües. Agafar un got per beure. Agafar una cadira per seure. Agafa tabac i omple la pipa. Agafar un cotxe, un tramvia, una barca. Agafar una professió, un ofici, un càrrec. Agafar un camí, una drecera. Agafar un bon pas, una bona marxa, el vol. Agafar embranzida, abrivada, avantatge.
3 2 v. tr. [LC] Adquirir. Agafar influència.
4 1 v. tr. [LC] Possessionar-se, apoderar-se (d'alguna persona o cosa). Si vols prunes, agafa'n del cove. Agafar peix. Agafar una guineu viva. Agafar rates amb la ratera.
4 2 v. tr. [LC] per ext. Agafar un lladre. Ara ja no pots negar que has estat tu: ja has caigut a la trampa, ja t'hem agafat! El vàrem agafar en una mentida.
5 1 v. tr. [LC] Atènyer sobtosament. L'ha agafat la tempesta prop de Sant Celoni.
5 2 v. intr. [LC] Sobrevenir 1. Li ha agafat un mal de ventre fortíssim. Li ha agafat son, mal de cap, fred. Li ha agafat por, basarda.
6 v. intr. [LC] Donar 18. Llavors em va agafar per no menjar carn. Al meu fill li ha agafat pel bàsquet.
7 v. tr. [LC] Adjuntar-se. Agafar un cuiner, una cambrera. Agafar minyona, dida. Agafar algú per guia. Agafar algú com a model.
8 1 v. tr. [LC] Acceptar, rebre en si. Agafa el que et donin. La terra ha agafat molta d'aigua.
8 2 v. tr. [LC] per ext. Agafar les coses pel bon costat. Agafar les coses tal com són. Agafar-ho malament, bé, amb entusiasme.
8 3 v. tr. pron. [LC] Agafar-s'ho de broma, a la valenta.
9 v. tr. [LC] Contreure 2. Agafar un costum, un vici. Agafar un refredat, un cansament. Agafar son, gana. Agafar alguna cosa un gust, un regust, una olor, consistència.
10 v. tr. [LC] Ocupar (cert espai). La catifa agafa tota la sala. L'aigua agafa mig safareig.
11 v. intr. [LC] Arrelar, prendre peu. En aquest terreny els arbres no agafen.
12 1 v. intr. [LC] Produir el seu efecte, reeixir. El foc no agafa si la llenya és verda.
12 2 v. intr. [LC] Prendre 9. Aquest aiguacuit no agafa.
12 3 v. intr. [LC] Una cosa, subjectar-se o romandre en el lloc on és introduïda. La serra no agafa.
13 v. intr. [LC] Posar-se a fer. Vaig agafar a córrer.